rincer

Pronúncia: ʀɛ̃se
    verb transitiu
  1. esbandir, esbaldir. Rincer le linge, la vaisselle, esbandir (esbaldir) la roba, els plats.
  2. [laver] rentar. Rincer un récipient, rentar un recipient.
  3. [les dents] rentar.
  4. familiarment xopar, amarar, calar. Il s’est fait rincer, va quedar amerat (ben calat, ben xop).
  5. figuradament i popularment deixar (quedar) escurat -ada.
    6. verb pronominal
  6. esbandir-se, esbaldir-se. Se rincer les mains, esbandir-se les mans.
  7. se rincer le gosier (ou la dalle) familiarment remullar(-se) la gola (o remullar, o fer el traguet o el toc).
  8. se rincer l’œil figuradament [regarder avec plaisir] alegrar-se la vista.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç