rompre

Pronúncia: ʀɔ̃pʀ
    verb transitiu
  1. trencar, rompre. Rompre une pierre, les amarres, les rangs, trencar una pedra, les amarres, les files .
    • [le pain] partir en bocins.
  2. figuradament trencar, rompre. Rompre les relations, un accord, un engagement, trencar les relacions, un acord, un compromís.
  3. literàriament preparar a fons, posar a punt. Rompre qqn à un travail, preparar a fons per a una feina.
  4. à tout rompre sorollosament (o calorosament, o efusivament).
  5. rompre en visière à dir quatre fàstics a.
  6. rompre la cervelle (ou la tête) à qqn figuradament inflar el cap a algú.
  7. rompre les chiens desviar els gossos.
    • figuradament desviar la conversa.
  8. rompre les oreilles à qqn figuradament eixordar algú.
  9. rompre ses liens (ou chaînes) trencar (o rompre) les cadenes.
    10. verb intransitiu
  10. trencar, rompre, renyir. Rompre avec sa famille, trencar (rompre, renyir) amb la família. Rompre avec qqch, trencar amb (deixar, abandonar) alguna cosa.
  11. infreqüent [céder] trencar-se pron, rompre’s pron.
  12. ciències militars trencar, rompre. Rompre à droite, à gauche, trencar a la dreta, a l’esquerra. Rompez !, trenqueu files!
  13. esports [escrime, boxe] recular.
    14. verb pronominal
  14. trencar-se, rompre’s.
  15. se rompre le cou figuradament trencar-se el coll.
    • se rompre la tête trencar-se el cap.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç