ronger

verb transitiu
1. rosegar.
2. figuradament [corroder, attaquer] menjar-se pron, corroir, atacar. Cet acide a rongé le métal, aquest àcid s’ha menjat el metall .
   1. [tourmenter] remordir, rosegar.
   2. [miner] minar, soscavar, rosegar. C’est un mal qui ronge notre société, és un mal que rosega (que mina) la nostra societat.
   3. être rongé de vermine despectivament ésser ple -ena de polls.
3. ronger son frein pròpiament i figuradament mossegar el fre (o refrenar-se).
4. se ronger d’inquiétude figuradament consumir-se de neguit.
5. se ronger les ongles (ou ronger ses ongles) rosegar-se (o menjar-se) les ungles.
6. se ronger les sangs figuradament fer-se mala sang (o consumir-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç