rougir

Pronúncia: ʀuʒiʀ
    verb intransitiu
  1. envermellir-se pron, enrogir-se pron, tornar-se pron (o posar-se pron) vermell -a (roig -oja).
  2. [de honte] tornar-se pron vermell, enrojolar-se pron, ruboritzar-se pron.
  3. [de colère] envermellir-se pron, enrogir-se pron, tornar-se pron (o posar-se pron) vermell -a (roig -oja), encendre’s pron.
  4. [le fer, etc] enrogir-se pron, envermellir-se pron, arroentar-se pron, roentar-se pron.
  5. figuradament [avoir honte] tenir vergonya, avergonyir-se pron.
  6. rougir jusqu’aux (ou jusqu’au blanc des) yeux tornar-se vermell -a (o roig -oja) fins a les orelles.
  7. rougir de soi avergonyir-se d’un mateix.
    8. verb transitiu
  8. envermellir, enrogir, fer tornar vermell -a (roig -oja).
  9. [rendre incandescent] arroentar, roentar, fer tornar roent.
  10. rougir son eau donar color a l’aigua [amb vi].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç