Pronúncia: sakʀe
-
adjectiu
- figuradament religió sagrat -ada. Feu sacré, foc sagrat. Livres sacrés, llibres sagrats.
- [qui appartient au culte, à la liturgie] sacre -a. La musique sacrée, la música sacra.
- anatomia sacre -a. Vertèbres sacrées, vèrtebres sacres.
-
familiarment [maudit]
maleït -ïda, del dimoni, reconsagrat -ada, de mil dimonis.
Sacré menteur !, maleït mentider!
Il fait un sacré temps, fa un temps de mil dimonis .
• extraordinari -ària, gran, bo -ona, solemne. La radio a été une sacrée invention, la ràdio va ser un invent extraordinari. - le mal sacré antigament medicina el mal de Sant Pau.
- le sacré el sagrat (o les coses f pl sagrades).
- le Sacré Collège cristianisme el Sacre Col·legi (o col·legi cardenalici).
- l’histoire sacrée la història sagrada.
- quel sacré... ! familiarment renoi (o diantre, o manoi), quin -a...! Quelle sacrée jolie fille !, manoi, quina noia tan bonica!
- sacré nom (de Dieu ou d’un chien) ! sacredieu.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç