sauvage

Pronúncia: sovaʒ
    adjectiu
  1. zoologia salvatge, fer -a. Les animaux sauvages, els animals salvatges. Une grève sauvage, una vaga salvatge.
  2. despectivament [insociable, farouche] feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
    • antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. Un peuple sauvage, un poble salvatge. L’homme civilisé et l’homme sauvage, l’home civilitzat i l’home salvatge. La vie sauvage, la vida salvatge.
  3. [endroit] feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
  4. bête sauvage salvatgina.
  5. eaux sauvages geologia aigües salvatges.
  6. cerisier sauvage botànica cirerer bord.
  7. chat sauvage zoologia gat salvatge.
  8. olivier sauvage botànica ullastre (o olivera f borda o salvatge o silvestre).
    • rosier sauvage roser silvestre (o englantiner).
    9. masculí i femení
  9. despectivament [personne rude, brutale] salvatge, bestiota, animalot -a, tros m de bèstia.
    1. [impoli] maleducat -ada, desconsiderat -ada, animalet m iròn, bestiola f iròn.
    2. antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. La théorie du bon sauvage, la teoria del bon salvatge.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç