secouer

Pronúncia: s(ə)kwe
    verb transitiu
  1. [agiter] sacsejar, espolsar, agitar. Il faut secouer le flacon, cal sacsejar el flascó. Secouer un tapis, espolsar una catifa.
  2. [une voiture, etc] sotragar, sacsejar, trontollar.
  3. [tirailler] estrebar.
  4. figuradament [ébranler] sotragar, trasbalsar, trontollar. La maladie l’avait secouée, la malaltia l’havia sotragada .
    1. familiarment espavilar, renyar, treure la son de les orelles a.
    2. j’en ai rien à secouer familiarment no hi tinc res a pelar (o a fotre).
  5. secouer comme un prunier sacsejar violentament (o amb força, o clavar estrebades, o batzegar, o clavar batzegades).
    • figuradament [réprimander vertement qqn] repassar durament (o renyar amb duresa, o pentinar, o deixar verd -a).
  6. secouer la poussière espolsar (o treure la pols de).
  7. secouer la tête brandar el cap.
  8. secouer le joug (ou une dépendance) figuradament deslliurar-se pron del jou (o d’una dependència).
    9. verb pronominal
  9. espavilar-se, moure’s, bellugar-se. Secouez-vous, au travail !, espavileu-vos, a treballar!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç