semer

verb transitiu
1. sembrar. Un champ où l’on sème du blé, un camp on se sembra blat.
2. infreqüent [ensemencer] sembrar.
3. figuradament [répandre] sembrar, escampar, disseminar. La guerre semait la ruine et la mort, la guerra sembrava la ruïna i la mort. Les maisons semées ça et là, les cases disseminades ací i allà .
   1. [distancer] deixar enrere, distanciar-se pron de.
   2. antigament esbandir-se pron, desfer-se pron de, deixar plantat -ada (a l’estacada).
4. [de] figuradament sembrar (de). Une route semée d’ornières, una carretera sembrada de roderes. Il semait ses mots de jurons, sembrava les seves paraules de renecs.
5. qui sème le vent récolte la tempête qui sembra vents cull tempestats (o qui sembra vicis recull perjudicis).
6. récolter ce qu’on a semé figuradament collir el que hom ha sembrat.
7. semer à la volée sembrar a barreig o a eixams (o esventar).
8. semer le bon grain figuradament sembrar la bona llavor.
   • semer son argent donar diners a mans plenes (o escampar els diners).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç