s’envoler

Pronúncia: sɑ̃vɔle
    verb pronominal
  1. [des oiseaux] alçar (aixecar) el vol, volar intr, envolar-se.
  2. aeronàutica envolar-se, prendre vol, volar intr, enlairar-se.
  3. [une personne] volar intr, anar amb avió. Il s’est envolé pour Londres, se n’ha anat amb avió a Londres.
  4. figuradament i familiarment volar intr, desaparèixer intr. Elles se sont envolées, han volat.
  5. [être emporté par le vent] volar intr. Les papiers se sont envolés, els papers han volat.
  6. [la fumée] dissipar-se.
  7. [s’élever, monter] sortir intr, pujar intr. Des bruits s’envolent par la fenêtre, surten (pugen) sorolls de la finestra.
  8. figuradament [le temps, un espoir, etc] volar intr, esvair-se, dissipar-se, esvanir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç