Pronúncia: seʀe
-
verb transitiu
- estrènyer. Elle serra son fils contre elle, va estrènyer el seu fill contra ella.
- [un conduit, un tuyau, un passage] estrènyer, oprimir, escanyar.
- [resserrer en tournant] collar. Serre bien cette vis, colla bé aquest cargol.
-
[faire mouvoir pour fixer]
pitjar, prémer.
Serrer les freins, pitjar (prémer) els frens .
• [pour fermer] tancar. Serrer un robinet, tancar una aixeta. - [resserrer un nœud] estrènyer, assocar.
- [fermer fortement] estrènyer, serrar. Elle parlait les lèvres serrés, parlava amb els llavis serrats (estrenyent els llavis).
- [à] [se rapprocher de] decantar-se pron (cap a), tirar (cap a), seguir, agafar, anar seguint, arrambar-se pron (a). Conducteurs, serrez à droite, conductors, decanteu-vos cap a la dreta.
- [presser] prémer, atacar, ataconar, apinyar, atapeir, serrar infr. Il serrait le tabac dans sa pipe, atapeïa el tabac dins la pipa. Ils se serraient dans le métro, s’atapeïen (s’apinyaven) dins el metro.
- [comprimer en entourant] anar estret -a (cenyit -ida), cenyir. Ce pantalon la serre trop, aquests pantalons li van massa ajustats (cenyits, estrets).
- [coincer] encastar, encaixonar, estampir, enganxar.
- marina, marítim [passer au plus près de] passar fregant, passar arran de, vorejar.
- familiarment [attraper] enganxar, agafar. Elle s’est fait serrer par la police, la policia l’ha enganxada.
- [garder, renfermer] desar.
- antigament tancar.
- serrer de plus près figuradament [une idée, un mouvement] seguir de més a prop.
- serrer de près seguir de prop (o empaitar insistentment, o estalonar, o no perdre de petja, o encalçar lit).
- serrer la main à qqn estrènyer (o donar, o encaixar) la mà a algú.
- serrer la vis (ou les boulons) à qqn figuradament i familiarment collar (o cargolar) algú.
- serrer le cœur figuradament encongir el cor (o commoure, o fer pena).
-
serrer le gosier à qqn
escanyar (o oprimir la gola a) algú una cosa.
• figuradament [l’émotion, etc] oprimir la gola a algú (o fer-se-li un nus a la gola per) una cosa. - serrer les dents estrènyer (o serrar infr) les dents.
- serrer les fesses figuradament i familiarment tenir el cul petit [de por].
- serrer les poings tancar (o prémer) els punys.
-
serrer les rangs
ciències militars
estrènyer els rengles (o les files).
• [se préparer pour affronter un danger] fer pinya (o estrènyer els rengles o les files). - serrer le vent marina, marítim cenyir el vent. verb pronominal
- estrènyer-se.
- [se rapprocher] estrènyer-se, atapeir-se, apinyar-se, posar-se més estrets -etes.
- se serrer la main estrènyer-se (o donar-se) la mà (o encaixar fam, o tocar-la fam).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç