seul
| seule

Pronúncia: sœl
    adjectiu
  1. sol -a. Viendras-tu seul ou accompagné ?, Vindràs sol o acompanyat? Que peut-il faire à lui seul ?, què pot fer tot sol?
  2. sol -a, únic -a. Une seule fois, una sola (única) vegada.
  3. [unique] únic -a. Seul dans son genre, únic en el seu gènere (sense parió).
  4. à seule fin de amb l’única finalitat de.
  5. comme un seul homme com un sol home.
  6. le seul l’únic -a. Elle est la seule qui peut nous aider, és l’única que ens pot ajudar.
  7. seul à seul tot -a sol -a (o a soles). On en doit parler seul à seul, n’hem de parlar tots sols (a soles).
  8. un seul una sola persona f. Par la volonté d’un seul, per la voluntat d’una sola persona.
  9. adverbi
  10. només, solament. C’est un chemin que lui seul connaît, és un camí que només ell coneix.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç