Pronúncia: sœl
-
adjectiu
- sol -a. Viendras-tu seul ou accompagné ?, Vindràs sol o acompanyat? Que peut-il faire à lui seul ?, què pot fer tot sol?
- sol -a, únic -a. Une seule fois, una sola (única) vegada.
- [unique] únic -a. Seul dans son genre, únic en el seu gènere (sense parió).
- à seule fin de amb l’única finalitat de.
- comme un seul homme com un sol home.
- le seul l’únic -a. Elle est la seule qui peut nous aider, és l’única que ens pot ajudar.
- seul à seul tot -a sol -a (o a soles). On en doit parler seul à seul, n’hem de parlar tots sols (a soles).
- un seul una sola persona f. Par la volonté d’un seul, per la voluntat d’una sola persona. adverbi
- només, solament. C’est un chemin que lui seul connaît, és un camí que només ell coneix.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç