Pronúncia: sifle
-
verb intransitiu
- xiular.
- [un oiseau] refilar, cantar.
- avoir les oreilles qui sifflent pròpiament, figuradament i familiarment xiular-li (o tenir xiulets a) les orelles.
- siffler comme un merle xiular com una cadernera. verb transitiu
- pròpiament i figuradament xiular. L’arbitre n’a pas sifflé cette faute, l’àrbitre no ha xiulat aquesta falta.
- se faire siffler rebre xiulets (o ésser xiulat -ada).
- siffler un verre popularment beure’s pron (o clavar-se pron) un got de cop.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç