sillonner

Pronúncia: sijɔne
verb transitiu pròpiament i figuradament solcar. Son visage était sillonné de rides, la seva cara estava solcada d’arrugues. Un dense réseau de routes sillonnait le pays, una densa xarxa de carreteres solcava el país.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç