simple

Pronúncia: sɛ̃pl
    adjectiu
  1. pròpiament química, gramàtica i botànica [qui n’est pas composé] simple. Un corps, un temps, une fleur simple, un cos, un temps, una flor simple.
  2. [droit, spontané] simple, franc -a. Un homme simple et bon, un home simple i bo.
  3. figuradament tecnologia i biologia [non complexe] senzill -a, simple. Un mécanisme très simple, un mecanisme molt senzill.
  4. [modeste, facile] senzill -a, planer -a, pla -ana. Un repas tout simple, un àpat molt senzill. Un style simple, un estil senzill (planer, pla).
  5. [sans ornement] senzill -a, escarit -ida infr.
  6. [niais] simple, ximple, ximplet -a, babau -a, beneit -a, beneitó -ona.
  7. [qui n’est pas double ou multiple] senzill -a, sol -a. Un nœud simple, un nus senzill.
  8. c’est (tout ou bien) simple és (molt o ben) senzill.
  9. le simple citoyen el ciutadà normal (o l’home del carrer).
  10. pourquoi faire simple quand on peut faire compliqué ? familiarment i irònicament hi ha gent que li agrada complicar-se la vida.
  11. pur et simple pur i simple (o com una casa fam).
  12. tribunal de simple police dret tribunal de policia.
  13. un simple... només un -a (o un -a simple)... C’est un simple mouvement de volant, només és un moviment de volant (és un simple moviment de volant). C’est une simple formalité, és una simple formalitat.
  14. un simple particulier un (simple) particular (o un simple individu).
    15. masculí
  15. planta f medicinal. Une tisane de simples, una tisana de plantes medicinals.
  16. antigament medicament format d’una sola substància i sense preparació.
  17. jocs d’entreteniment i esports simple. Elle a gagné un simple dames, ha guanyat un simple femení.
  18. simple d’esprit pobre -a d’esperit (o babau -a, o ximple).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç