songer

Pronúncia: sɔ̃ʒe
    verb transitiu indirecte
  1. [à] pensar (en), adonar-se pron (de), imaginar-se pron, tenir intenció (de), fer cas (de), pensar-s’hi pron. Je n’avais pas songé à ça, no havia pensat en això (no me n’havia adonat). Elle ne songeait qu’à se venger, només pensava a venjar-se.
  2. literàriament [rêver] somniar.
  3. faire songer à qqn fer pensar (o recordar, o semblar). Tu me fais songer à Einstein, em fas pensar en (em recordes, sembles) Einstein.
  4. il n’y faut pas songer familiarment no cal ni pensar-hi.
    • mieux vaut n’y point songer més val no pensar-hi (gens).
  5. ne songer à rien no pensar en (o no amoïnar-se per) res.
  6. n’y songe pas ! familiarment ni t’ho pensis (o ni tan sols hi pensis)!
  7. sans songer à mal sense voler (o sense malícia, o sense mala intenció).
    8. verb intransitiu
  8. [méditer] somniejar, somniar, fantasiar, fantasiejar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç