sorcier
| -ière

Pronúncia: sɔʀsje -jɛʀ
    masculí i femení
  1. bruixot bruixa, fetiller -a.
  2. ce n’est pas bien (ou cela n’a rien de) sorcier figuradament no és res de l’altre món (o és bufar i fer ampolles, o és peix al cove).
    être sorcier familiarment ésser molt llest -a o intel·ligent (o ésser una llumenera). Il ne faut pas être sorcier pour faire cela, no cal ésser una llumenera per a fer això.
  3. l’apprenti sorcier l’aprenent de bruixot.
  4. vieille sorcière familiarment i despectivament bruixa (o bruixota).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç