sorte

Pronúncia: sɔʀt
    femení
  1. [genre, espèce] mena, sort, llei infr. Ces choses sont de même sorte, aquestes coses són d’una mateixa mena.
  2. [façon] manera.
  3. de belle (ou de la bonne) sorte de bona manera (o com cal).
    irònicament de mala manera (odéu-n’hi-do). Ils l’ont réprimandé de belle sorte, l’han repassat de mala manera (déu-n’hi-do com l’han repassat).
  4. de la sorte d’aquesta manera (o d’aquesta mena de manera fam).
  5. de sorte à [faire qqch] de tal manera que (o per tal de, o a fi de).
  6. de (telle) sorte (ou en sorte) que de (tal) manera que.
  7. en aucune sorte infreqüent de cap manera (o de cap de les maneres).
  8. en quelque sorte en certa manera (o podríem dir). Elle était en quelque sorte malade, estava en certa manera malalta (podríem dir que estava malalta).
  9. faire en sorte literàriament [de faire qqch] fer per manera (o procurar) de.
  10. faire en sorte que fer per manera que.
  11. toute(s) sorte(s) de tota mena (o llei lit) de. Il y avait toutes sortes de gens, hi havia tota mena de gent (gent de tota mena).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç