Pronúncia: sɔʀt
-
femení
- [genre, espèce] mena, sort, llei infr. Ces choses sont de même sorte, aquestes coses són d’una mateixa mena.
- [façon] manera.
-
de belle (ou de la bonne) sorte
de bona manera (o com cal).
• irònicament de mala manera (odéu-n’hi-do). Ils l’ont réprimandé de belle sorte, l’han repassat de mala manera (déu-n’hi-do com l’han repassat). - de la sorte d’aquesta manera (o d’aquesta mena de manera fam).
- de sorte à [faire qqch] de tal manera que (o per tal de, o a fi de).
- de (telle) sorte (ou en sorte) que de (tal) manera que.
- en aucune sorte infreqüent de cap manera (o de cap de les maneres).
- en quelque sorte en certa manera (o podríem dir). Elle était en quelque sorte malade, estava en certa manera malalta (podríem dir que estava malalta).
- faire en sorte literàriament [de faire qqch] fer per manera (o procurar) de.
- faire en sorte que fer per manera que.
- toute(s) sorte(s) de tota mena (o llei lit) de. Il y avait toutes sortes de gens, hi havia tota mena de gent (gent de tota mena).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç