Pronúncia: sɔʀtiʀ
-
verb intransitiu
- sortir, eixir. Sortir de l’école, en voiture, sortir de l’escola, amb el cotxe.
-
[un livre]
sortir, ésser publicat -ada.
• teatre i cinematografia estrenar-se pron. - esports [alpinisme] pujar, fer el cim.
- [du travail] plegar, sortir, eixir.
- [tirer au sort] sortir, eixir, tocar.
- familiarment [venir à bout] sortir-se’n pron, eixir-se’n pron reg. Je n’en sors pas, no me’n surto.
- [quitter, abandonner] deixar, abandonar.
- [échapper] no entrar en, escapar-se pron de. Cela sort de ma compétence, això no entra en (s’escapa de) la meva competència (això no és competència meva).
- [avoir pour ascendence] venir.
- figuradament [ne plus appartenir] no pertànyer, perdre.
-
c’est sorti tout seul
familiarment
se m’ha escapat (o ho he dit sense voler).
• il fallait que ça sorte s’havia de dir (o calia dir-ho). - les yeux lui sortaient de la tête figuradament treia foc pels queixals (o s’enfilava per les parets).
- ne pas sortir de là no haver-hi manera que canviï de parer (o d’opinió).
- sortir de familiarment venir (venir de).
- sortir de la tête (ou de l’esprit, ou de l’idée) fugir del cap.
- sortir de la vie literàriament deixar aquest món [morir-se].
- sortir d’en prendre tenir-ne prou.
- sortir des mains de l’ouvrier ésser nou -ova de trinca.
- sortir du rang familiarment ciències militars ésser de l’escala del cigró.
- sortir ensemble sortir junts, festejar.
- voyons, il faut sortir ! familiarment s’ha de veure món! verb transitiu
- [mener dehors] treure (a fora, a passejar). Sortir un enfant, treure un nen a passejar. Sortir son chien, treure el gos (al carrer). Sortir un ami de province, treure (a passejar, a voltar) un amic del poble.
- infreqüent [accompagner] portar.
- [mettre dehors, tirer] treure. Sortir sa voiture du garage, treure el cotxe del garatge. Sortir le mouchoir de sa poche, treure el mocador de la butxaca.
-
familiarment [faire sortir]
fer fora, treure (fora), fotre fora (al carrer) pop.
• [expulser] expulsar. - [d’une situation] treure. Sortir sa famille de la misère, treure la família de la misèria.
- [publier, fabriquer] treure. Cette usine a sorti un nouveau modèle, aquesta fàbrica ha tret un nou model.
- familiarment [dire, débiter] deixar anar, amollar, engegar. Elle nous en a sorti une bien bonne, ens en va deixar anar una de bona (va tenir una bona sortida).
- sortir d’affaire treure d’un mal pas (o d’una dificultat).
- sortir effet dret tenir efecte. masculí
- antigament i literàriament sortida f. Dès le sortir de l’enfance, d’ençà que vaig deixar la infantesa.
-
au sortir de
a la sortida (o en sortir) de.
• en deixar.
verb pronominal
- sortir intr, deseixir-se. Se sortir d’un mauvais pas, sortir d’un mal pas.
- s’en sortir sortir-se’n (o deseixir-se’n).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç