Pronúncia: sufl
-
masculí
- [action] bufada f. Elle a éteint toutes les bougies d’un seul souffle, ha apagat totes les espelmes d’una sola bufada.
- [force] bufera f, buf, alè, aflat infr, flat infr.
- [haleine] alè, alenada f, exhalació f, hàlit lit.
- [respiration agitée] esbufec, buf, brufol, estufit infr.
- [respiration] respiració f, esbufec. Un souffle saccadé, una respiració entretallada.
- [haleine, capacité] respiració f, alè. Retenir son souffle, aguantar la respiració.
- [mouvement de l’air] buf, bufada f, alenada f, bri (d’aire), oreig, ventijol. Pas un souffle de vent !, ni un buf de vent (ni un bri d’aire)
- [exhalation] bafarada f.
- [air] vent, aire, ventada f.
- [déplacement d’air] ona f expansiva.
- medicina buf. Un souffle au cœur, un buf al cor.
- radiotècnia interferències f pl.
-
figuradament
alè, bufera f, empenta f, pit, impuls.
Perdre son souffle, perdre l’alè (bufera) .
- [endurance, hardiesse] valentia f, atreviment, barra f, penques f pl. Elle ne manque pas de souffle, és prou atrevida. Il avait un certain souffle !, ja en tenia ja d’atreviment (de barra)
- [force vive] alè, alenada f, hàlit lit. Le souffle vital, l’alè vital (de la vida).
- figuradament [inspiration] geni, inspiració f.
- avoir le souffle court no tenir bufera (o esbufegar-se).
- dans un souffle en una alenada (o en un esbufec, o en una esbufegada).
- effet de souffle [explosifs] efecte expansiu (o ona f expansiva).
-
être à bout de souffle
estar sense alè (o haver quedat sense alè o sense bufera, o estar esbufegant).
• figuradament no tenir esma (o forces, o estar esgotat -ada). -
il n’a plus que le souffle
figuradament
només li queda l’alè (o amb prou feines respira, o està moribund -a).
- jusqu’au dernier souffle fins al darrer alè.
- ne tenir qu’à un souffle aguantar-se per un fil.
- second souffle nova empenta f (o empenta f recobrada). Il avait trouvé son second souffle, havia recobrat l’empenta (tornava amb nova empenta).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç