soupçon

Pronúncia: supsɔ̃
    masculí
  1. sospita f, recel, suspició f infr. Avoir, éveiller des soupçons, tenir, desvetllar sospites. Être au-dessus (à l’abri) de tout soupçon, estar lliure de tota (qualsevol) sospita.
  2. figuradament [fait de soupçonner] sospita f, besllum f infr. Des problèmes dont je n’avais pas soupçon, problemes del quals no tenia sospita .
    1. familiarment [très petite quantité] pensament, gota f. Un soupçon de sel, un pensament de sal. Un soupçon de vin, una gota (unes gotetes) de vi.
    2. [ombre, pointe] punta f. Un soupçon d’ironie, una punta d’ironia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç