sourd
| -de

Pronúncia: suʀ -d
    adjectiu i masculí i femení
  1. medicina sord -a.
  2. figuradament sord -a. Il était sourd à mes prières, era sord als meus precs.
  3. [étouffé] sord -a. Une voix sourde, una veu sorda.
  4. [peu prononcé] sord -a, vague vaga.
  5. [doux, mat] apagat -ada, suau. Un gris sourd, un gris apagat.
  6. [caché] sord -a, secret -a. Une lutte sourde, una lluita sorda (secreta).
  7. faire la sourde oreille fer el sord (o el desentès, o l’orni, o fer orelles de marxant).
  8. frapper comme un sourd colpejar (o pegar) brutalment.
  9. il n’est pire sourd que celui qui ne veut pas entendre no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.
  10. sourd comme un pot familiarment sord -a com una campana (o una tàpia).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç