subir

verb transitiu
1. [supporter] patir, sofrir, rebre, estar sotmès -esa a, passar per, suportar, conformar-se pron amb. Il subit les conséquences de ses fautes, rep les conseqüències de les seves faltes. Le Maroc avait subi la tutelle de la France, el Marroc havia estat sotmès a la tutela de França. Elle subissait sa situation avec calme, suportava la seva situació amb calma. Il a dû subir son destin, s’ha hagut de conformar amb el seu destí.
2. [faire l’objet d’une modification] experimentar, patir, tenir. Ils avaient subi de grosses pertes, havien patit (tingut) unes grans pèrdues. La ville avait subi de profondes transformations, la ciutat havia experimentat unes profundes transformacions.
3. ésser sotmès -esa a, sotmetre’s a, passar (per). Elle a subi déjà deux opérations, ja ha estat sotmesa (ja l’han sotmesa) a (ja ha passat per) dues operacions. Il vient de subir un interrogatoire, acaba de passar un interrogatori. Il avait subi une longue peine de prison, havia passat per una llarga pena de presó. Le fer devait subir l’action du feu pendant une heure, el ferro havia d’estar sotmès a l’acció del foc durant una hora.
4. [accepter avec résignation] acceptar passivament (resignadament), resignar-se pron a. Elle subissait les malheurs que la destinée lui imposait, acceptava passivament (resignadament, es resignava a) les desgràcies que el destí li imposava. Il faut agir et non subir, cal actuar i no limitar-se a acceptar les coses amb resignació.
5. faire subir [à qqch ou à qqn ; une action] sotmetre. Il lui faisait subir une forte pression, el sotmetia a una forta pressió.
6. on subit sa famille, on choisit ses amis els amics es trien, la família es té (o et ve donada).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç