succomber

Pronúncia: sykɔ̃be
    verb intransitiu
  1. [être vaincu] sucumbir, cedir. Succomber à la maladie, à la tentation, sucumbir a la malaltia, a la temptació.
  2. [s’affaisser] caure aclaparat -ada, defallir.
  3. [mourir] sucumbir, deperir, perir.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç