suffire

Pronúncia: syfiʀ
    verb impersonal
  1. bastar, haver-n’hi (tenir-ne) prou. Ça me suffit, amb això en tinc prou (això em basta).
  2. ça suffit comme ça ! ja està bé (o ja n’hi ha prou)!
  3. (cela ou il) suffit ! (ja n’hi ha) prou!
  4. il suffit de n’hi ha prou amb (o basta).
  5. il suffit que n’hi ha prou (o només cal) que.
    6. verb transitiu indirecte
  6. [à] abastar (a), donar l’abast (per a), arribar (a).
  7. ésser prou (suficient), tenir-ne prou amb. Cela suffit à mon bonheur, això és prou per a la meva felicitat. Une goutte d’eau suffit pour l’effrayer, en té prou amb una gota per a espantar-se.
  8. à chaque jour suffit sa peine cada dia té el seu mal (o no cridis el mal temps).
    9. verb pronominal
  9. bastar-se, ésser autosuficient.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç