supporter1

Pronúncia: sypɔʀte
    verb transitiu
  1. [soutenir] suportar, sostenir, aguantar. La colonne supportait le toit, la columna sostenia (aguantava) el sostre.
  2. [subir] suportar, rebre, estar sotmès -esa a, passar per. Il a supporté les conséquences de ses actions, ha rebut (ha passat per) les conseqüències de les seves accions.
  3. [souffrir] suportar, patir, sofrir. Il a dû supporter un grand malheur, ha hagut de suportar (sofrir) una gran desgràcia.
  4. [tolérer] suportar, tolerar, aguantar. Je ne te supporte plus !, ja no et suporto (ja no t’aguanto) Il ne supporte pas le froid, no suporta el fred.
  5. [donner son appui à] donar (prestar) suport a. Supporter un candidat, donar suport a un candidat.
  6. [de] [faire qqch] suportar, aguantar. Il ne supporte pas de rester à la maison, no suporta estar-se a casa.
  7. [que] [qqn fasse qqch] suportar. Je ne supporte pas qu’on me dise des mensonges !, no suporto que em diguin mentides!
    8. verb pronominal
  8. suportar-se, aguantar-se.



    9. Vegeu també:
    supporter2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç