Pronúncia: syʀvivʀ
-
verb intransitiu
- sobreviure a, viure més. Il a survécu sa sœur, ha sobreviscut a la seva germana. Il ne pourra pas le survivre, no podrà sobreviure a ella (no viurà més que ella).
- figuradament [durer plus longtemps] sobreviure a, perdurar després de.
- je ne pourrais pas y survivre no podria pas superar-ho.
- survivre à pròpiament i figuradament sobreviure a. Elles avaient survécu à la catastrophe, havien sobreviscut a la catàstrofe. verb intransitiu
- pròpiament i figuradament sobreviure. Il maintient l’espoir de survivre, ell manté l’esperança de sobreviure. verb pronominal
- perpetuar-se, perdurar intr. Il se survit dans ses enfants, es perpetua en els fills.
-
figuradament
allargar-se-li la vida, continuar vivint.
• viure del passat, dels mèrits passats.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç