suspecter

Pronúncia: syspɛkte
verb transitiu despectivament sospitar de. Ils suspectent Jean, sospiten d’en Joan .
  1. sospitar de, desconfiar de. On suspecte mes intentions, desconfien de les meves intencions.
  2. être suspecté de qqch ésser suspecte -a (o sospitós -osa) d’una cosa. Elle était suspectée d’avoir des sympathies communistes, era suspecta (sospitosa) de simpaties comunistes.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç