taire

verb transitiu
1. callar, silenciar. Taire la vérité, callar la veritat.
verb pronominal
2. pròpiament i figuradament callar intr. Ne parle pas, il vaut mieux te taire !, no parlis, val més que callis! Taisez-vous !, calleu! Les bruits de la place se sont tus, els sorolls de la plaça van callar.
3. [sur] callar, silenciar, no dir res de. Elle ne sait pas se taire sur un secret, no sap callar (guardar, mantenir) un secret. Je prefère me taire là-dessus, prefereixo (m’estimo més) no parlar-ne, d’això.
4. taire sa gueule familiarment no dir ni piu (o no badar o obrir boca).
5. tu aurais mieux fait de te taire hauria valgut més que callessis.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç