tarir

Pronúncia: taʀiʀ
    verb transitiu
  1. assecar, eixugar, esgotar, exhaurir. La sécheresse avait tari le puits, la sequera havia assecat el pou.
  2. [une source] estroncar.
  3. figuradament [épuiser ses forces, etc] exhaurir, esgotar.
    1. [désir, créativité, etc] estroncar. Les souffrances avaient tari son imagination, els patiments li havien estroncat la imaginació.
    2. tarir les larmes de eixugar les llàgrimes d’algú [consolar algú].
    4. verb intransitiu
  4. estroncar-se pron, assecar-se pron, esgotar-se pron, exhaurir-se pron. Une source qui a tari, una font que s’ha estroncat.
  5. figuradament [finir] esgotar-se pron, acabar-se pron, esllanguir-se pron. La conversation tarissait, la conversa s’esgotava .
    • literàriament [un sentiment, etc] esgotar-se pron, exhaurir-se pron, estroncar-se pron.
  6. ne pas tarir no parar de parlar de.
    • no estalviar (o no escatimar). Elle ne tarit pas d’éloges sur toi, no estalvia elogis quan parla de tu.
    7. verb pronominal
  7. estroncar-se, assecar-se. La source s’était tarie, la font s’havia assecat.
  8. figuradament estroncar-se, esgotar-se, exhaurir-se. Sa veine poétique s’était tarie, se li havia estroncat la vena poètica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç