Pronúncia: tɛ̃
-
masculí
- [couleur, aspect du visage] (color de la) cara f. Il montrait un teint sain, mostrava una cara sana (un color sa a la cara).
- [d’un tissu] tint, color. Un tissu bon (grand) teint, un teixit de tint resistent (de color sòlid).
- avoir un teint de papier mâché familiarment estar groc -oga com un paper de fumar.
- étoffe grand teint teixit m indestenyible.
-
être bon teint
figuradament [une idée, une conviction]
ésser resistent.
• [une personne] ésser de pedra picada (o de conviccions fermes, o del morro fort fam). - fond de teint coloret.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç