teint

Pronúncia: tɛ̃
    masculí
  1. [couleur, aspect du visage] (color de la) cara f. Il montrait un teint sain, mostrava una cara sana (un color sa a la cara).
  2. [d’un tissu] tint, color. Un tissu bon (grand) teint, un teixit de tint resistent (de color sòlid).
  3. avoir un teint de papier mâché familiarment estar groc -oga com un paper de fumar.
  4. étoffe grand teint teixit m indestenyible.
  5. être bon teint figuradament [une idée, une conviction] ésser resistent.
    • [une personne] ésser de pedra picada (o de conviccions fermes, o del morro fort fam).
  6. fond de teint coloret.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç