tendre1

Pronúncia: tɑ̃dʀ
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament tendre -a. Il travaille depuis sa plus tendre enfance, treballa des de la més tendra infància.
  2. [aliment] tendre -a, tendral, tendrer -a.
  3. [couleur] suau.
  4. figuradament tendre -a, afectuós -osa, dolç -a. Paroles tendres, paraules tendres.
  5. aimer d’amour tendre estimar tendrament (o amb tendresa).
  6. ne pas être tendre envers qqn no tenir compassió (o miraments, o contemplacions) envers algú.
  7. pain tendre pa tou.
  8. peau tendre pell prima (o fina).
    9. masculí i femení
  9. sentimental. C’est un grand tendre, és un gran sentimental.



    10. Vegeu també:
    tendre2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç