tendre2

Pronúncia: tɑ̃dʀ
    verb transitiu
  1. [tirer sur] tibar, estirar, estrebar, tesar, tensar. Tendre une chaîne, tesar una cadena.
  2. [déployer] estendre.
  3. [préparer, installer] parar. Tendre un piège, parar una trampa.
  4. [donner, présenter] allargar, estendre, parar. Tendre la joue, la main, parar la galta, la mà.
  5. posar, enganxar. Tendre une tapisserie, posar un paper .
    1. [tapisser, orner] entapissar, empaperar. Tendre une salle, empaperar una sala.
    2. figuradament [menacer de rompre] posar-se tibant, fer-se tibant (tens -a). Les rapports entre eux se tendirent, les relacions entre ells es posaren tibants.
  6. tendre le dos parar l’esquena.
    • [sous les coups, la fatigue] tenir una bona esquena o l’esquena ampla (o aguantar).
  7. tendre son esprit concentrar-se, forçar l’atenció.
    8. verb transitiu indirecte
  8. [à] tendir a. Tendre à la perfection, tendir a la perfecció.



    9. Vegeu també:
    tendre1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç