tenir

Pronúncia: təniʀ
    verb transitiu
  1. [avoir et empêcher de tomber, de fuir] tenir, agafar, tenir agafat -ada. Il tenait un verre d’une main et une bouteille de l’autre, tenia un got en una mà i una ampolla a l’altra.
  2. [serrer avec force] aguantar, retenir, mantenir. Tenir les rênes, aguantar les regnes. Tenir sa parole, mantenir la paraula.
  3. [résister] resistir, aguantar bé.
  4. [avoir reçu] tenir de, haver rebut de, venir-li de, deure a. Elle tient cela de sa mère, això li ve de sa mare.
  5. [diriger, gérer] portar, dirigir. Tenir un hôtel, portar un hotel.
  6. [considérer] considerar, tenir, donar per. Je le tiens comme mon fils, el considero fill meu.
  7. [occuper un espace] ocupar, cabre-hi, tenir cabuda per a, encabir. Une carafe qui tient le litre, un gerro on cap un litre. On tient à dix à cette table, hi cabem deu, en aquesta taula.
  8. [posséder] posseir, emparar-se, apoderar-se [d’algú una passió].
  9. il tient une bonne cuite figuradament ha agafat una bona borratxera.
  10. tenez ! mireu (o miri)!
  11. tenir à honneur tenir a honor (o sentir-se honrat -ada amb, o honrar-se amb).
  12. tenir bon aguantar [fort].
  13. tenir la côte marina, marítim terrejar (o costejar, o anar terrús-terrús).
  14. tenir la route [véhicules] agafar-se (o arrapar-se) a la carretera.
    tenir le large mantenir-se mar endins (o en alta mar).
  15. tiens ! [pour présenter qqch] té!, mira!, guaita!.
    • [pour marquer l’étonnement] ostres!, carall!
  16. un tiens vaut mieux que deux tu l’auras (ou mieux vaut tenir que courir) val més un pardal a la mà que una perdiu enlaire (o un té que dos te’n daré).
  17. verb intransitiu
  18. [être attaché, fixé] aguantar(-se). Une échelle qui tient toute seule, una escala que s’aguanta sola.
  19. [ne pas céder] aguantar, resistir, durar. La corde tiendra bon, la corda aguantarà.
  20. [être contenu] cabre, encabir-se pron, ésser inclòs -osa. Tous les livres tiennent dans le sac, tots els llibres caben a la bossa.
  21. [rester valable] valer (encara), continuar valent (o essent vàlid -a). L’invitation tient toujours pour dimanche prochain ?, la invitació es manté per a diumenge?
  22. [à] [avoir un rapport de cause] provenir de, venir de, resultar de, tenir com a causa. Elle tient sa force de sa jeunesse, la seva força ve de la seva joventut.
  23. [avoir un rapport de dépendance] dependre de. Il ne tient qu’à moi, només depèn de mi.
  24. [avoir un vif sentiment favorable] estimar-se pron, tenir (molt d’) interès per, estar molt interessat -ada a. J’ai tenu à les inviter, he tingut molt d’interès a convidar-los.
  25. [pour] [être favorable à une opinion, une personne] sostenir, defensar.
  26. [de] [ressembler à] retirar, assemblar-se pron a. Elle tenait de sa grand-mère, s’assemblava a la seva àvia.
  27. [avoir la nature de] ésser semblant a (o una mena de, o com), tenir cosa de, semblar. Cela tient du miracle, és una mena de miracle.
  28. en tenir pour infreqüent estar-ne molt (o estar enamorat -ada) de.
  29. il a de qui tenir d’algú li ve [un tret].
  30. cela (ou ça ou il) ne tient qu’à moi és cosa meva.
  31. il n’y a pas de raison qui tienne no hi ha cap raó que s’hi pugui oposar.
  32. il n’y a pas de... qui tienne ! ni parlar-ne, d’aquest...
  33. ne plus (pouvoir) tenir no (poder) aguantar més. Je n’tenir tiens plus, no aguanto més.
  34. qu’à cela ne tienne que no sigui dit.
  35. si vous y tenez... si molt voleu (o si hi insistiu)...
  36. tenir bon (ou ferme) aguantar fort (o resistir).
  37. verb pronominal
  38. [être attaché, fixé, résister] aguantar-se. Savoir se tenir à cheval, saber aguantar-se a cavall. Son histoire se tient, la seva història s’aguanta.
  39. [être, rester] estar, estar-se, restar. Ils se tenaient debout, estaven drets (dempeus).
  40. [avoir lieu] tenir lloc, fer-se, realitzar-se. L’endroit où se tiennent les assemblées, el lloc on es fan les assemblees.
  41. [se conduire] comportar-se, portar-se. Il se tenait bien à table, es portava bé a taula.
  42. se tenir bien (ou comme il faut) comportar-se com cal (o fer bondat).
  43. se tenir pour considerar-se (o tenir-se per). Qu’il se tienne pour averti, que es tingui per avisat.
  44. s’en tenir à qqch atenir-se. Je m’en tiens à ce que tu as dit, m’atinc al que has dit.
  45. tenez-vous-en-là ! atureu-vos aquí mateix (o prou, o alto)!
  46. tenez-vous bien ! pareu compte (o esment)!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç