terne¹

adjectiu
1. [qui manque de couleur] esblanqueït -ïda, esblaimat -ada, pàl·lid -a, desmaiat -ada.
2. [pâle, sans éclat] descolorit -ida, apagat -ada. Un regard terne, una mirada apagada.
3. [par l’action de la vapeur] entelat -ada.
4. figuradament [peu vif] ensopit -ida, sense suc ni bruc fam. Une vie terne et grise, una vida ensopida i grisa.
5. un blanc terne un blanc brut [blanc poc clar].



Vegeu també:
terne²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç