Pronúncia: tiʒ
-
femení
- botànica tija.
- [souche généalogique] tronc m.
- [d’une plume d’oiseau] canó m.
- [d’une botte] canya.
- arquitectura [d’une colonne] tronc m, canya, fust m.
- mecànica [barre] tija.
- [d’une clé] canya.
- [d’une crémone] barreta.
- [des légumes] caluix m, tronxo m.
- [de cadran solaire] busca.
- familiarment cigarret m.
- (arbre de) haute tige, basse tige arbre m de tija alta, de tija baixa.
-
avoir une haute tige
figuradament
tenir una antiga estirp (o soca).
- faire tige tenir descendents.
- les Vieilles tiges familiarment els primers pilots d’avió.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç