torcher

Pronúncia: tɔʀʃe
    verb transitiu
  1. antigament eixugar, torcar. Torche ces gouttes d’eau, eixuga aquestes gotes d’aigua.
  2. familiarment [essuyer, sécher] escurar.
    • eixugar (o torcar) el cul a [algú]. Un enfant qu’il faut toujours torcher, un infant a qui s’ha d’eixugar sempre el cul.
  3. familiarment fer amb una esgarrapada (o de qualsevol manera), potinejar, fer barrip-barrap. Il a torché son travail, ha fet la feina de qualsevol manera (barrip-barrap).
  4. construcció tapiar, fer tàpia.
  5. familiarment [battre] estomacar, atonyinar, picar.
    6. verb pronominal
  6. familiarment eixugar-se, torcar-se. Je n’ai pas de quoi me torcher le derrière, no tinc res per a eixugar-me el cul.
  7. je m’en torche ! familiarment se me’n fot pop (o m’hi cago vulg)!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç