tordre

Pronúncia: tɔʀdʀ
    verb transitiu
  1. tòrcer, torçar. Il lui tordait le bras, li torcia el braç.
  2. [retordre] cargolar, recargolar, retòrcer. Il tordait le chiffon entre ses mains, cargolava el tros de drap entre les mans.
  3. tecnologia [courber] retòrcer, conxar.
    • [incurrer] tòrcer, torçar, vinclar. Il avait tordu une grosse barre de fer, havia torçat una barra de ferro gruixuda.
  4. [déformer] retòrcer. Un sourire étrange lui tordait les lèvres, un somriure estrany li retorçava els llavis.
  5. tordre le cou tòrcer el coll [a algú, a algun animal, per matar-lo].
    • familiarment figuradament [vaincre] aixafar (o esclafar).
  6. tordre l’estomac pròpiament i figuradament cargolar (o recargolar, o retòrcer) l’estómac. L’angoisse lui tordait l’estomac, l’angoixa li cargolava l’estómac.
  7. tordre les boyaux recargolar els budells.
    8. verb pronominal
  8. [se courber] torçar-se, tòrcer-se.
  9. [se plier] recargolar-se, cargolar-se, retorçar-se. Il se tordait de douleur, es recargolava de dolor.
  10. [se faire une entorse, etc] torçar-se.
  11. (ou se tordre de rire) familiarment recargolar-se (o cargolar-se o petar-se o pixar-se vulg) de riure. C’est un spectacle à se tordre, és un espectacle per a petar-s’hi de riure.
  12. se tordre le poignet espunyir-se (o torçar-se el canell).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç