Pronúncia: tɔʀtije
-
verb transitiu
- retòrcer, cargolar. Tortiller une corde, retòrcer una corda. Tortiller sa moustache, cargolar-se el bigoti. verb intransitiu
- remenar. Tortiller des hanches, des fesses, remenar el cul (les natges, les anques).
- figuradament anar amb històries, anar amb romanços, romancejar, fer el ronsa, buscar excuses, donar allargues, donar excuses. Il n’y a pas à tortiller, no vinguis amb romanços. verb pronominal
- cargolar-se, recargolar-se, entortolligar-se, arraulir-se. Se tortiller comme un ver, cargolar-se com un cuc.
- figuradament remenar-se, bellugar-se.
- se tortiller les doigts tòrcer-se (o torçar-se, o retorçar-se) els dits.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç