Pronúncia: tuʀ
-
femení
- torre. Les tours d’un château, les torres d’un castell.
- [bâtiment isolé de grande hauteur] torre, edifici m singular, gratacels m. Les tours jumelles du port olympique de Barcelone, les torres bessones del port olímpic de Barcelona.
- [personne grosse, massive] torre, gegant -a.
- la tour (penchée) de Pise la torre inclinada de Pisa.
- tour de Babel pròpiament i figuradament torre de Babel.
- tour de contrôle torre de control.
- tour de forage torre de perforació.
- tour de guêt torre de guaita (o talaia).
- tour de lancement torre de llançament.
- tour d’ivoire figuradament torre d’ivori. masculí
- [machine] torn. Un tour de potier, un torn de terrisser.
- [armoire cylindrique] torn.
- [trajet circulaire] volta f, tomb, volt, bornada f, passejada f, tombet, volteta f. Elle a fait deux tours de piste, ha fet dues voltes de pista.
- [périple, tournée] gira f, viatge, periple. On a organisé un tour au Maroc, han organitzat una gira pel Marroc.
- [détour] volta f, retomb, revolt.
- [périmètre] perímetre. La piste d’athlétisme fait mille mètres de tour, la pista d’atletisme fa mil metres de perímetre.
- [contour] contorn. Le tour des yeux, el contorn dels ulls. Tour de hanches, de poitrine, de taille, perímetre de malucs, de pit, de cintura.
- [ce qui entoure] ròdol, encerclament.
- [fois] torn, tongada f, tanda f. Il attendait son tour, esperava al seu torn.
- jocs d’entreteniment jugada f, partida f.
-
figuradament [bonne ou mauvaise action, d’une situation]
jugada f, passada f.
- [évolution d’une chose] tombant, caient, aspecte, cara f, evolució f. La cérémonie avait pris un tour plus solennel, la cerimònia havia pres un aspecte més solemne.
- [phrase, tournure] expressió f.
- [spectacle] exhibició f, demostració f. Les tours d’un acrobate, les exhibicions d’un acròbata.
- [exercice d’habileté] joc (de mans), exercici. Les tours d’un jongleur, els jocs de mans d’un malabarista.
- [action] jugada f. Le tour est joué, la jugada ja està feta.
-
à son tour
quan sigui el seu torn (o quan li toqui) [a algú].
Chacun doit parler à son tour, cadascú ha de parlar quan li toqui .
• [quant à soi] al seu torn (o per la seva banda, o també). Il répondait à son tour, per la seva banda responia. -
à tour de rôle
per ordre de llista.
- figuradament d’un en un (o per torns) [a cada u quan li toqui]. Ils devaient surveiller les enfants à tour de rôle, havien de vigilar els infants per torns (fent torns).
- avoir plus d’un tour dans son sac familiarment saber-la llarga (o saber-ne un munt).
- c’est reparti pour un tour ! ja hi tornem a ser!
-
c’est son tour
li toca a ell (o és el seu torn).
• [c’est à lui de faire qqch] ara li toca a ell (o ara és ell qui ha d’actuar). -
faire le tour de
fer la volta a.
Ils font le tour de la piste, fan la volta a la pista .
- [entourer un lieu] fer la volta a (o encerclar, o envoltar).
- figuradament [d’une question] fer el balanç de (o examinar atentament). Il est temps de faire le tour de la situation, ha arribat l’hora de fer el balanç de la situació.
- faire un tour fer un tomb (o una volta, o un volt). Elle est allée faire un tour dans le boulevard, va anar a fer un tomb (a fer una volta) pel passeig.
- faire (ou jouer) un tour figuradament i familiarment fer una jugada (o jugar una mala passada). Ma mémoire m’a joué de ces tours, la memòria m’ha jugat males passades.
- faire un tour de table fer un torn de paraules (o d’intervencions, o una roda d’intervencions).
- mauvais tour figuradament mala passada f (o mala partida f).
- plus souvent qu’à son tour familiarment massa sovint (o més sovint del que caldria).
-
sale tour
figuradament
bandarrada f (o barrabassada f, o mala jugada f, o putada f vulg).
• savoir plus d’un tour saber-la llarga (saber-ne un munt). -
tour à tour
una cosa rere l’altra (o l’un -a darrere l’altre -a, o d’un -a en un -a).
• [alternativement, successivement] alternativament (o successivament, o ara... ara..., o ara... adés...). Ils riaient et pleuraient, tour à tour, reien i ploraven alternativament (ara reien, ara ploraven). Il se montrait tour à tour content, triste, déprimé, passionné, es mostrava ara content, ara trist, ara deprimit, ara apassionat. - tour de cartes jocs d’entreteniment trampa f (o joc de mans) amb les cartes.
- tour de chant música torn de cant.
- tour de cou ornament de coll [pell, mocador, collaret].
- tour de faveur torn de privilegi.
-
tour de force
exhibició f de força (o exercici de força).
- figuradament exhibició f de força (o demostració f de força, o esforç).
- [exploit] proesa f (o gesta f). Elle avait réussi à ce tour de force, havia estat capaç de fer aquella proesa.
- tour de lit parament de llit.
- tour de passe-passe joc de mans.
- tour d’esprit infreqüent acudit (o demostració f d’intel·ligència).
- (ou tour de scrutin) volta f [de les eleccions].
-
tour de ville
passejada f [per la vila, per la ciutat].
• [boulevard circulaire] perímetre (o ronda f) perifèric -a. - un tour de cochon familiarment una porcada f (o una marranada f).
- un tour pendable una mala passada f (o una porcada f).
- vilain tour barrabassada f (o mala jugada f, o jugada f lletja, o bandarrada f, o putada f fam).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç