tragique

Pronúncia: tʀaʒik
    adjectiu
  1. figuradament literatura tràgic -a.
  2. ce n’est pas tragique familiarment no s’acaba el món.
  3. masculí
  4. literatura gènere tràgic, tragèdia f.
    • [auteur] tràgic -a. Les tragiques grecs, els tràgics grecs.
  5. prendre qqch au tragique prendre’s una cosa tràgicament.
  6. tourner au tragique fer mala cara (o tenir mal aspecte, o presentar mal carés).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç