trahir

Pronúncia: tʀaiʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament trair. Trahir un ami, trair un amic. Trahir sa confiance, trair la seva confiança. Mes nerfs m’ont trahi, els nervis m’han traït.
    2. verb pronominal
  2. [se couper] delatar-se, descobrir-se.
  3. [se révéler] manifestar-se, expressar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç