Pronúncia: tʀene
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament arrossegar. On avait traîné le corps de la victime, havien arrossegat el cos de la víctima. Traîner les pieds, les paroles, arrossegar els peus, les paraules. Elle traîne une maladie très longue, arrossega una malaltia molt llarga.
- [tirer] estirar, tirar, arrossegar. Un chariot que les chevaux avaient de la peine à traîner, un carro que costava estirar als cavalls.
- [prolonger, faire durer] allargassar, arrossegar. Il traînait la fin des phrases, allargassava el final de les frases.
- qu’est-ce qu’il traîne ! figuradament i familiarment sí que és soca (o que n’és, d’estúpid)!
-
traîner (ou tirer) en longueur
anar (per) llarg.
Cette affaire traîne en longueur, aquest assumpte va per llarg .
- [éterniser] fer allargar (o arrossegar).
- [se prolonger excessivement] allargassar-se.
- traîner la (ou les) jambe(s) ou la patte ranquejar (o tenir les cames ranques, o anar amb la pota ranca, o arrossegar la pota).
-
traîner la semelle
figuradament [vivre misérablement]
arrossegar-se (o viure arrossegat -ada).
• traîner ses bottes (ou ses guêtres) quelque part familiarment arrossegar-se per (o freqüentar lit) un lloc.
verb intransitiu
- arrossegar, portar arrossegant. Tes lacets traînent par terre, arrossegues els cordons per terra.
- [vêtements] penjar. Son manteau traînait jusqu’aux pieds, l’abric li penjava fins als peus.
- [s’étendre] estendre’s pron. Des nuages traînaient dans le ciel, uns núvols s’estenien pel cel.
- [la voix] arrossegar-se pron.
- [être en désordre] estar damunt davall, anar en doina, estar escampat -ada de qualsevol manera. Des cravates traînaient sur le lit, hi havia corbates en doina sobre el llit.
- despectivament [errer] arrossegar-se pron, estar escampat -ada, vagarejar. Ils traînaient dans les bistrots du coin, s’arrossegaven per les tavernes del barri.
- [suivre] seguir, venir al darrere, anar seguint, anar venint al darrere. Les personnes âgées traînaient arrière, la gent gran anava venint al darrere.
-
figuradament [durer, subsister]
durar, perdurar, subsistir, persistir.
Des restes de la tragédie traînaient encore, encara perduraven restes de la tragèdia .
- [s’éterniser une affaire] eternitzar-se pron, allargassar-se pron.
- [une personne] entretenir-se pron, ronsejar. Ne traîne pas en revenant, no t’entretinguis a l’hora de tornar.
- ça traîne de partout n’hi ha un tip, d’això (o n’estem farts i cuits)!
- laisser traîner ses affaires descuidar els negocis. verb pronominal
- arrossegar-se. Il se traîna jusqu’à sa chambre, es va arrossegar fins a la seva habitació.
- [avancer lentement] anar fent (avançant). Le bateau se traînait sur les vagues, el vaixell anava fent damunt les ones.
-
figuradament [la vie, etc]
arrossegar-se, anar-se arrossegant.
Son existence se traînait à ne rien faire, la seva existència s’anava arrossegant sense fer res .
- familiarment [se déplacer à contrecœur] arrossegar-se.
- [s’étirer en longueur] allargassar-se. La conversation se traînait, la conversa s’allargassava.
- se traîner aux pieds de qqn arrossegar-se als peus d’algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç