Pronúncia: tʀɑ̃ʃɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- tallant, tallent, de tall. Un instrument tranchant, un instrument tallant.
- figuradament [qui tranche, qui décide] categòric -a, terminant, rotund -a, contundent, resolt -a, decidit -ida. Il avait eu un ton trop tranchant, havia emprat un to massa contundent.
- couleur tranchante color que contrasta [amb el fons]. masculí
- tall, fil. La pointe et le tranchant d’une épée, la punta i el tall d’una espasa.
- [instrument] tallant. Elle coupait la viande avec un gros tranchant, tallava la carn amb un tallant gros.
- figuradament [caractère incisif] tall, mordent, força f incisiva.
- à deux tranchants (ou double tranchant) de doble tall o fil (o de dos talls).
- à double tranchant figuradament [argument, etc] de doble tall. C’est un argument à double tranchant, és un argument de doble tall.
- le tranchant de la main el cantell de la mà.
-
perdre son tranchant
[un outil]
esmussar-se (o perdre el tall).
• figuradament [un mot, etc] esmussar-se (o perdre mordent o força incisiva). Ses mots avaient perdu leur tranchant, les seves paraules havien perdut mordent.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç