trancher

Pronúncia: tʀɑ̃ʃe
    verb transitiu
  1. tallar en rodó, llescar. Il avait tranché la corde, havia tallat la corda. Trancher du jambon, tallar pernil. Trancher la tête, la gorge, tallar el cap, el coll.
  2. figuradament [terminer par une décision] resoldre, decidir, enllestir, tallar en sec fam.
  3. trancher le mot literàriament parlar sense embuts (o clar).
    4. verb intransitiu
  4. infreqüent tallar.
  5. figuradament [décider d’une manière franche] resoldre, decidir, determinar. Il fallait trancher sans hésiter, calia decidir sense vacil·lar.
  6. trancher dans le vif tallar en carn viva (o tallar de viu en viu).
    • figuradament tirar pel dret [decidir sense contemplacions, sense manies, sense miraments].
  7. trancher sur (ou avec) [se distinguer, contraster] destacar damunt, contrastar amb. La couleur blanche tranchait sur un fond noir, el color blanc destacava damunt un fons negre.
  8. tranchons là ! familiarment matem-ho (aquí, o deixem-ho córrer)!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç