transir

Pronúncia: tʀɑ̃ziʀ
    verb transitiu
  1. literàriament embalbir, engelabrir, enrederar, garratibar. Le froid nous transit, el fred ens va engelabrir.
  2. figuradament [le cœur, l’âme] glaçar, engelabrir, corglaçar. Cette nouvelle avait transi son âme, aquella notícia li havia glaçat l’ànima (l’havia corglaçat).
    3. verb intransitiu
  3. embalbir-se, engelabrir-se, glaçar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç