Pronúncia: tʀebyʃɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- ensopegador -a, trontolladís -issa, trontollós -osa, tentinejant. Une démarche trébuchante, un caminar ensopegador.
- figuradament vacil·lant, trontollós -osa, insegur -a. Les notes trébuchantes d’un jeune élève au piano, les notes vacil·lants d’un alumne jove al piano.
- antigament de curs legal, que fa el pes legal, trabucant [moneda].
- espèces sonnantes et trébuchantes familiarment diner m sing comptant i sonant (o moneda sing sonant).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç