Pronúncia: tʀɑ̃ble
-
verb intransitiu
- pròpiament i figuradament tremolar. Il tremblait, de peur, tremolava de por. Elle avait les jambes qui tremblaient, li tremolaven les cames. La lumière tremblait sur les eaux, la llum tremolava damunt les aigües. Sa voix tremblait, li tremolava la veu. La terre avait tremblé, la terra havia tremolat.
- figuradament [devant la possibilité d’un danger] tenir por, patir, passar ànsia, tremolar. Je tremble à cette idée, tremolo només de pensar en això.
- [que] tremolar només de pensar (que). Je tremble qu’il ne sache la vérité, tremolo només de pensar que no arribi a saber la veritat.
- [de] tenir por (de), fer-li por (de). Je tremble d’apprendre la vérité, em fa por saber la veritat.
- trembler comme une feuille [de peur, de froid] tremolar com una fulla d’arbre (o de poll, o com la fulla a l’arbre). Elle se mit à trembler comme une feuille, es va posar a tremolar com una fulla d’arbre.
- trembler la main à qqn tremolar el pols a algú. Sa main tremblait, li tremolava el pols.
- trembler pour qqn patir (o passar ànsia) per algú. Je tremble pour elle, pateixo (passo ànsia) per ella. verb transitiu
- antigament tenir un tremolor de, tremolar de. Ils tremblaient leurs fièvres, tremolaven de febre.
- trembler le frisson tenir esgarrifances.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç