tressaillir

Pronúncia: tʀesajiʀ
    verb intransitiu
  1. estremir-se pron, esgarrifar-se pron. Elle a tressailli de joie, es va estremir de joia.
  2. [sursauter] sobressaltar-se pron. Il tressaillait au moindre bruit, se sobresaltava al més petit soroll.
  3. [trembler] estremir-se pron, sotraguejar-se pron, trontollar, sondrollar. Les maisons tressaillaient chaque fois que le métro passait, les cases s’estremien cada cop que passava el metro.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç