tressauter

Pronúncia: tʀesote
    verb intransitiu
  1. [sursauter] sobresaltar-se pron, fer un bot, estremir-se pron.
  2. [sur une route en mauvais état] fer bots, ésser sotraguejat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç