trifouiller

Pronúncia: tʀifuje
    verb transitiu i intransitiu
  1. familiarment forfollejar, remenar, forfollar, potinejar.
  2. trifouiller dans les affaires de qqn figuradament ficar el nas en les coses (o els afers, o els assumptes) d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç